DOS MESOS SENSE FUTBOL
Futbol, futbol i més futbol. Començarem l’estiu passat amb el mundial. Una orgia de futbol que va acabar amb un gran orgasme espanyolista. Quan encara estàvem de ressaca i amb els balcons plens de banderes i algun pare noel, comença la lliga, que no ve sola. Les competicions de jornada laboral (Champions, Copa del Rei …) omplen els buits que deixa la lliga. Aquest any hem tingut quatre partits del segle, Barça-Madrid, Madrid-Barça, Barça-Madrid i Madrid-Barça (que em perdonin els puristes si no he seguit escrupolosament l’ordre d’enfrontaments), quatre partits que han ressuscitat les dues Espanyes, si és que no han mort. Però per fi, aquesta nit, és l’última nit (si de la temporada, ja ho sé, no m’ho recordeu). Final de la Champions. De nou les duesEspanyes, o algú dubte que els madridistes van amb el Manchester.
Ens queden dos mesos abans de la pretemporada, dos mesos sense futbol, dos mesos per deixar les passions irracionals i dedicar-les a les passions racionals, l’amor, el sexe, l’esport (practicat), la lectura, no fer res, fer de tot, anar al cinema, al teatre ,menjar bé, la platja i sexe una altra vegada. Són dos mesos que moltes dones no estaran pendents dels resultats futbolístics per saber si toca o no toca. Dos mesos sense Carrusel deportivo. Dos mesos sense banderes, banderins i botzines. Dos mesos sene repeticions i més repeticions de les millors jugades. Dos mesos sense … i amb tant per fer.
I si ets pare amb fills jugadors de futbol, ni et conte …
Us recomano un article de Carlos Chordá No todo es Fútbol
www.jrweb.es