Tres quarts i cinc de dues són les dues menys deu pels catalans i andorrans, però per la resta de catalano-parlants son les……crec que la gran majoria no ho sap interpretar.
Aquest sistema horari és exclusiu de la llengua Catalana i s'empra majoritàriament en el dialecte central i en part del nord-occidental amb una notable absència en el sud-occidental, és a dir, que a les Balears, el País Valencià i a l’Alguer és desconegut. Cal anotar que aquest sistema és utilitzat en algunes parts d'Alemania amb l’alemany col·loquial.
Des de el punt lingüístic es reconeixen tres sistemes horaris: el prospectiu, (dos quart de vuit), el retrospectiu, (les set i mitja) i l’internacional de base digital (les set trenta). Com hem comentat, els que parlen el català central o del nord-occidental, utilitzen el sistema prospectiu, la resta de catalano-parlants, com altres idiomes, espanyol, italià o francès, utilitza normalment el sistema retrospectiu, que no ha de menester cap tipus d'explicació
Interpretar l’hora en català (sistema prospectiu) no comporta gaire dificultat, simplement cal tenir en compte que és basa en l’hora següent, es a dir, l’hora que es nomena al final del sintagma, és l’hora següent i per tant tan sols hem de restar-ne una. Exemples:
· 01:15 –> un quart de dues
· 01:30 –> dos quarts de dues
· 01:45 –> tres quarts de dues
· 02:00 són les dues
Quan parlam d’hores entre quarts, es poden afegir els mig quarts. Exemples de mig quart:
· 02:07:30 –> mig quart de tres
· 02:22:30 –> un quart i mig de tres
· 02:37:30 –> dos quarts i mig de tres
· 02:52:30 –> tres quarts i mig de tres
Amb l’aparició dels rellotges mecànics la cosa es complica una mica més. Ara necessitam precisar més el moment, no basten els mig quarts com hem vist abans. D’aquí venen les anotacions horàries que indiquen indistintament els minuts que falten o que passen dels quarts:
· 06:13 –> dos minuts per a un quart de set
· 06:32 –> dos quarts de set i dos minuts
Una forma senzilla d’entendre el sistema català de les hores, es amb un petit gràfic
Sembla ser que l’origen d’aquest sistema horari deriva d’una transmissió acústica de l’hora, si tenim en compte els tocs de les campanes de qualsevol població: un toc = un quart, dos tocs = dos quarts, tres tocs = tres quarts, el nombre de tocs de l’hora = l’hora en punt. Continua llegint
Aquesta teoria tindria més força si els campanars fossin exclusius dels catalans, però per tot arreu sonen les campanes i només a Catalunya es fa servir.
Segons la wikipèdia, “Tradicionalment la unitat mínima de temps era el mig quart. L'origen es troba en els rellotges de sol, a on entre hora i hora es marcaven quatre quarts. Si l'ombra es trobava entre dos segments, es parlava de mig quart” . Igualment, la ciència del rellotges de sol, la gnomònica, està estesa per tot arreu i no pareix ser el motiu de la utilització d’aquest sistema de nomenada de les hores, per tant no queda molt aclarit la procedència d'aquesta forma d'anomenar les hores.
Ara ja no hi ha excusa per no saber quina hora és quan li demanam a un català o andorrà, això si, ens durà una mica més de temps…
fonts:
http://www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala/pdf/analisi_contrastiva.pdf